El líder de «Podemos Unidos» funda el partit «Unidos por la Solidaridad Internacional» de cara al 27-S

«És una eina que, en el cas que al setembre sigui necessària, en podrem disposar», explica Enric Martínez Herrera

Nega que Catalunya tingui dret a l’autodeterminació

El podemista Enric Martínez Herrera va disputar a Pablo Iglesias el lideratge de la formació. Posteriorment, va intentar encapçalar la formació a Catalunya enfront a l’oficialista Gemma Ubasart. Ara, finalment, ha fundat un nou partit, Unidos por la Solidaridad Internacional (Unidos SI), que defineix com «una eina» de cara a les eleccions del 27 de setembre. «Voldríem que Podem es reestructurés i canviés coses que estan tortes. Però si no pot ser, ara tenim d’altres opcions», explica a Nació Digital.

La nova formació va ser donada d’alta al registre de partits polítics del Ministeri de l’Interior el 3 de juliol, amb voluntat d’actuació estatal. Paral·lelament, Martínez Herrera lidera el corrent crític «Podemos Unidos», dins de Podem, que a final de juny va fer públic un manifest en què reclamava «organitzar una esquerrera no-nacionalista» de cara al 27-S. …

En celebrar-se les eleccions per escollir la cúpula de Podem a Catalunya, Martínez Herrera va presentar-hi candidatura, amb el suport d’Ángela Herrero, Antonio Francisco Ordóñez, Thomas Jeffrey Miley, entre d’altres, tots ells agrupats en el corrent «Podemos Unidos«. Però assegura que el partit el va excloure de la cursa per al liderat, motiu pel qual «tenim obert un procés judicial», explica.

«Jo em vaig postular [contra Ubasart] i em van excloure com a candidat a secretari general. Quan llavors vàrem presentar Ángela Herrero, també ens ho van denegar. Deduïm que ens tenen por», s’exclama.

 

Catalunya «no és una colònia»

Martínez Herrera nega que Catalunya pugui votar el seu futur polític en un referèndum d’autodeterminació. «Estem a favor del dret a decidir, estem a favor del dret a l’autodeterminació. Però Catalunya no reuneix els requisits per exercir-lo: no som un poble perseguit, ni una colònia. Catalunya no reuneix els requisits ni de l’ONU, ni de Lenin, afortunadament. Ni tan sols els d’Allen Buchanan, més laxes.»

Així mateix, continua: «Però sí que estem a favor que els catalans, si mai som perseguits, llavors sí que hi tindrem el dret com tothom. Qualsevol poble que es trobi en situació de persecució sistemàtica té dret a l’autodeterminació.»

L’any passat, en una conferència al Cercle Podem-Eixample, presentava el català com «una manera de preservar els privilegis de classe«. Argumentava que «la llengua és una manera de preservar els privilegis de classe» i assegurava que «les persones que els seus pares van néixer a la resta d’Espanya» eren majoritàriament de classe treballadora, mentre que «les posicions de mànager, expert, empresari…, són el doble entre les persones que els seus pares són autòctons». «Hi ha enorme desigualtat», es lamentava, a causa de tota una sèrie de «mecanismes de classe».

Lectura completa: www.naciodigital.cat/noticia/90544/primer/escissio/podem